Dedicat als cracks

Crack és el soroll de la terra en esberlar-se sota els peus.
Crack és el soroll dels motllos únics quan es trenquen.

Crack és el que potser has fet tu.
O potser ho ha fet el teu amic.
O potser algun dia faràs. O potser mai.

diumenge, 29 d’abril del 2012

Una entrada amb rombos. No apta per cors sensibles i (encara) innocents

Crec que si no hagués trobat un bon psi, fàcilment hauria posat punt i final. Hi tenia l'impuls molt sovint.
No és res de l'altre món. Si un s'hi fixa, veu com a la gent amb malalties greus, inhabilitants, cròniques i/o fumudes, se'ls omple d'antidepressius.

I aquí apareix el dubte.

Si això passa tan sovint, deu ser perquè és un procés natural que fa el cos.

dijous, 26 d’abril del 2012

Exorcisme

Ens hem fet grans i la compostura ens ha pres la capacitat de cridar a ple pulmó, com fa la canalla a l'hora del pati.

Doncs cal.

Exorcisme.

Grita! Jarabe de Palo

dimarts, 17 d’abril del 2012

auto-sentències amb una mica de saviesa

- La fortalesa pot ser una debilitat.
Les persones més fortes i segures arrosseguen un pes més gran que els fa trencar-se de vegades.

- Els medicaments són necessaris per no patir i poder reorganitzar la vida amb serenitat.

- Les persones més fortes van al psiquiatra, a vegades. El cervell és com quasevol part del cos. Si se n'abusa, se'n ressent.

- Si un metge no t'agrada i no es comporta com una persona, canvia ràpidament.

Trucs de tracte I. Concepte. Escoltar. Regalar.

No és fàcil encertar-la sempre amb el tracte amb una persona que viu un moment especialment difícil de la seva vida.
És fràgil, i qualsevol comentari deixat anar a la lleugera pot fer un mal incaculable.

Aquí proposo fer una petita llista de trucs que sabem que funcionen. Crec que aniré depurant aquesta entrada a mesura que se m'acudeixin coses.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Tsunami

Tot seguia el rumb previst.
De cop i volta, un terratrèmol, sota les aigües. 
No se sap ni d'on ve, i les onades ho arrasen tot. 
Desapareixen els camps conreats, s'anega la terra, la gent fuig. 
Desapareix el que era la vida, es perd el tren, i la gent, també fuig. 
Una ona gegantina arrasa la central i la radioactivitat s'escampa.
El desastre original desencadena una incredulitat inimaginable, i la bola es fa més grossa. 
El crack ha estat bestial. 
Al Japó, i en mi. Alhora.
Encara estem pensant en com continuar les feines de re-construcció. Per fer-ho una mica millor que abans. 


Mentrestant, n'aprenem. 


Gràcies a B.