Dedicat als cracks

Crack és el soroll de la terra en esberlar-se sota els peus.
Crack és el soroll dels motllos únics quan es trenquen.

Crack és el que potser has fet tu.
O potser ho ha fet el teu amic.
O potser algun dia faràs. O potser mai.

dimecres, 19 de setembre del 2012

dijous, 9 d’agost del 2012

Cul d'espelma

No hi ha desig d'escriure.
Tot està ja explicat des de fa temps. 
Res és nou. 
Es fa pesat en el meu cap, no cal que es faci pesat en els ulls dels altres.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Síndrome de Sherlock Holmes

Si m'he d'autodiagnosticar, això és el que sé del cert que tinc: la Síndrome de Sherlock Holmes.

divendres, 6 de juliol del 2012

Culpable? No gràcies! El poder mental

Quan l'any passat tot es va girar, jo no sabia explicar-me i el meu entorn encara en sabia menys d'entendre-ho, em sentia molt sola al món.

dissabte, 30 de juny del 2012

Dolor

Dolor.
Llevar-se, i encetar el dia amb mal de cap.
Esmorzar.
Arreglar algun paper.
Dolor.

divendres, 29 de juny del 2012

Una historieta de psiquiatres

Una obreta de teatre que he trobat.
No és l'obra literària de l'any, però té la seva gràcia.
Sobretot pels que tenim la sort de conéixer algun psiquiatra humanista i ens el mirem amb la mateixa curiositat amb què ens mira a nosaltres.

http://www.bibgirona.net/salt/col_local/s_costa/obra/diagnostic/1a_part.htm


divendres, 8 de juny del 2012

"Doctores tiene la Iglesia"



Amb tota la bona intenció, ens trobem amb doctors variats.
Alguns amb llicenciatura, altres sense.
Dels que ni doctorat ni llicenciatura, sovint sentim la recepta-retret: "És que el que has de fer és anar a córrer. Et passarien tots els mals."
A partir d'ara, m'agradaria veure l'estudi que avala la sentència implacable que, a més, no admet matissos.
Aquí teniu un estudi que demostra el contrari:

http://www.abc.es/20120608/sociedad/abci-ejercicio-mejora-depresion-201206072156.html

Però compte, que no engresco a quedar-se a fer sofà. Moure's és d'allò més recomanable en tots sentits. Però que ningú es pensi que una malaltia de desequilibris químics és un pim-pam, i a sobre, es tria.



dijous, 10 de maig del 2012

Boira

Hi ha malalties invisibles que provoquen símptomes que no es veuen a simple vista.

Un dels més molestos és la boira del pensament. 

dimarts, 1 de maig del 2012

Trucs de tracte II. Boca tancada, no hi entren mosques.

He trobat un article fantàstic que m'estalvia la feina de pensar, perquè és el que hauria escrit. Així que ho tradueixo, en deixo l'enllaç, i potser algun dia hi afegeixi alguna cosa.

COSES QUE LES PERSONES AMB MALALTIES INVISIBLES NO VOLEN SENTIR

diumenge, 29 d’abril del 2012

Una entrada amb rombos. No apta per cors sensibles i (encara) innocents

Crec que si no hagués trobat un bon psi, fàcilment hauria posat punt i final. Hi tenia l'impuls molt sovint.
No és res de l'altre món. Si un s'hi fixa, veu com a la gent amb malalties greus, inhabilitants, cròniques i/o fumudes, se'ls omple d'antidepressius.

I aquí apareix el dubte.

Si això passa tan sovint, deu ser perquè és un procés natural que fa el cos.

dijous, 26 d’abril del 2012

Exorcisme

Ens hem fet grans i la compostura ens ha pres la capacitat de cridar a ple pulmó, com fa la canalla a l'hora del pati.

Doncs cal.

Exorcisme.

Grita! Jarabe de Palo

dimarts, 17 d’abril del 2012

auto-sentències amb una mica de saviesa

- La fortalesa pot ser una debilitat.
Les persones més fortes i segures arrosseguen un pes més gran que els fa trencar-se de vegades.

- Els medicaments són necessaris per no patir i poder reorganitzar la vida amb serenitat.

- Les persones més fortes van al psiquiatra, a vegades. El cervell és com quasevol part del cos. Si se n'abusa, se'n ressent.

- Si un metge no t'agrada i no es comporta com una persona, canvia ràpidament.

Trucs de tracte I. Concepte. Escoltar. Regalar.

No és fàcil encertar-la sempre amb el tracte amb una persona que viu un moment especialment difícil de la seva vida.
És fràgil, i qualsevol comentari deixat anar a la lleugera pot fer un mal incaculable.

Aquí proposo fer una petita llista de trucs que sabem que funcionen. Crec que aniré depurant aquesta entrada a mesura que se m'acudeixin coses.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Tsunami

Tot seguia el rumb previst.
De cop i volta, un terratrèmol, sota les aigües. 
No se sap ni d'on ve, i les onades ho arrasen tot. 
Desapareixen els camps conreats, s'anega la terra, la gent fuig. 
Desapareix el que era la vida, es perd el tren, i la gent, també fuig. 
Una ona gegantina arrasa la central i la radioactivitat s'escampa.
El desastre original desencadena una incredulitat inimaginable, i la bola es fa més grossa. 
El crack ha estat bestial. 
Al Japó, i en mi. Alhora.
Encara estem pensant en com continuar les feines de re-construcció. Per fer-ho una mica millor que abans. 


Mentrestant, n'aprenem. 


Gràcies a B.