Dedicat als cracks
Crack és el soroll de la terra en esberlar-se sota els peus.
Crack és el soroll dels motllos únics quan es trenquen.
Crack és el que potser has fet tu.
O potser ho ha fet el teu amic.
O potser algun dia faràs. O potser mai.
dimecres, 19 de setembre del 2012
FARTA
Farta de que viure em costi tant.
dijous, 9 d’agost del 2012
Cul d'espelma
No hi ha desig d'escriure.
Tot està ja explicat des de fa temps.
Res és nou.
Es fa pesat en el meu cap, no cal que es faci pesat en els ulls dels altres.
Etiquetes de comentaris:
experiència personal,
sofriment
dilluns, 23 de juliol del 2012
Síndrome de Sherlock Holmes
Si m'he d'autodiagnosticar, això és el que sé del cert que tinc: la Síndrome de Sherlock Holmes.
Etiquetes de comentaris:
conclusions,
experiència personal
divendres, 6 de juliol del 2012
Culpable? No gràcies! El poder mental
Quan l'any passat tot es va girar, jo no sabia explicar-me i el meu entorn encara en sabia menys d'entendre-ho, em sentia molt sola al món.
Etiquetes de comentaris:
amics,
conclusions,
dolor,
experiència personal,
poder mental,
sofriment
dissabte, 30 de juny del 2012
Dolor
Dolor.
Llevar-se, i encetar el dia amb mal de cap.
Esmorzar.
Arreglar algun paper.
Dolor.
Llevar-se, i encetar el dia amb mal de cap.
Esmorzar.
Arreglar algun paper.
Dolor.
divendres, 29 de juny del 2012
Una historieta de psiquiatres
Una obreta de teatre que he trobat.
No és l'obra literària de l'any, però té la seva gràcia.
Sobretot pels que tenim la sort de conéixer algun psiquiatra humanista i ens el mirem amb la mateixa curiositat amb què ens mira a nosaltres.
http://www.bibgirona.net/salt/col_local/s_costa/obra/diagnostic/1a_part.htm
No és l'obra literària de l'any, però té la seva gràcia.
Sobretot pels que tenim la sort de conéixer algun psiquiatra humanista i ens el mirem amb la mateixa curiositat amb què ens mira a nosaltres.
http://www.bibgirona.net/salt/col_local/s_costa/obra/diagnostic/1a_part.htm
divendres, 8 de juny del 2012
"Doctores tiene la Iglesia"
Amb tota la bona intenció, ens trobem amb doctors variats.
Alguns amb llicenciatura, altres sense.
Dels que ni doctorat ni llicenciatura, sovint sentim la recepta-retret: "És que el que has de fer és anar a córrer. Et passarien tots els mals."
A partir d'ara, m'agradaria veure l'estudi que avala la sentència implacable que, a més, no admet matissos.
Aquí teniu un estudi que demostra el contrari:
http://www.abc.es/20120608/sociedad/abci-ejercicio-mejora-depresion-201206072156.html
Però compte, que no engresco a quedar-se a fer sofà. Moure's és d'allò més recomanable en tots sentits. Però que ningú es pensi que una malaltia de desequilibris químics és un pim-pam, i a sobre, es tria.
dijous, 10 de maig del 2012
Boira
Hi ha malalties invisibles que provoquen símptomes que no es veuen a simple vista.
Un dels més molestos és la boira del pensament.
Etiquetes de comentaris:
amics,
experiència personal,
tracte
dimarts, 1 de maig del 2012
Trucs de tracte II. Boca tancada, no hi entren mosques.
He trobat un article fantàstic que m'estalvia la feina de pensar, perquè és el que hauria escrit. Així que ho tradueixo, en deixo l'enllaç, i potser algun dia hi afegeixi alguna cosa.
COSES QUE LES PERSONES AMB MALALTIES INVISIBLES NO VOLEN SENTIR
diumenge, 29 d’abril del 2012
Una entrada amb rombos. No apta per cors sensibles i (encara) innocents
Crec que si no hagués trobat un bon psi, fàcilment hauria posat punt i final. Hi tenia l'impuls molt sovint.
No és res de l'altre món. Si un s'hi fixa, veu com a la gent amb malalties greus, inhabilitants, cròniques i/o fumudes, se'ls omple d'antidepressius.
I aquí apareix el dubte.
Si això passa tan sovint, deu ser perquè és un procés natural que fa el cos.
No és res de l'altre món. Si un s'hi fixa, veu com a la gent amb malalties greus, inhabilitants, cròniques i/o fumudes, se'ls omple d'antidepressius.
I aquí apareix el dubte.
Si això passa tan sovint, deu ser perquè és un procés natural que fa el cos.
Etiquetes de comentaris:
emocions,
experiència personal,
sofriment
dijous, 26 d’abril del 2012
Exorcisme
Ens hem fet grans i la compostura ens ha pres la capacitat de cridar a ple pulmó, com fa la canalla a l'hora del pati.
Doncs cal.
Exorcisme.
Grita! Jarabe de Palo
Doncs cal.
Exorcisme.
Grita! Jarabe de Palo
dimarts, 17 d’abril del 2012
auto-sentències amb una mica de saviesa
- La fortalesa pot ser una debilitat.
Les persones més fortes i segures arrosseguen un pes més gran que els fa trencar-se de vegades.
- Els medicaments són necessaris per no patir i poder reorganitzar la vida amb serenitat.
- Les persones més fortes van al psiquiatra, a vegades. El cervell és com quasevol part del cos. Si se n'abusa, se'n ressent.
- Si un metge no t'agrada i no es comporta com una persona, canvia ràpidament.
Etiquetes de comentaris:
conclusions,
dolor,
saviesa,
sofriment
Trucs de tracte I. Concepte. Escoltar. Regalar.
No és fàcil encertar-la sempre amb el tracte amb una persona que viu un moment especialment difícil de la seva vida.
És fràgil, i qualsevol comentari deixat anar a la lleugera pot fer un mal incaculable.
Aquí proposo fer una petita llista de trucs que sabem que funcionen. Crec que aniré depurant aquesta entrada a mesura que se m'acudeixin coses.
És fràgil, i qualsevol comentari deixat anar a la lleugera pot fer un mal incaculable.
Aquí proposo fer una petita llista de trucs que sabem que funcionen. Crec que aniré depurant aquesta entrada a mesura que se m'acudeixin coses.
dijous, 12 d’abril del 2012
Joc de paraules
FAN CRACK ELS CRACKS.
dimecres, 11 d’abril del 2012
Tsunami
Tot seguia el rumb previst.
De cop i volta, un terratrèmol, sota les aigües.
No se sap ni d'on ve, i les onades ho arrasen tot.
Desapareixen els camps conreats, s'anega la terra, la gent fuig.
Desapareix el que era la vida, es perd el tren, i la gent, també fuig.
Una ona gegantina arrasa la central i la radioactivitat s'escampa.
El desastre original desencadena una incredulitat inimaginable, i la bola es fa més grossa.
El crack ha estat bestial.
Al Japó, i en mi. Alhora.
Encara estem pensant en com continuar les feines de re-construcció. Per fer-ho una mica millor que abans.
Mentrestant, n'aprenem.
De cop i volta, un terratrèmol, sota les aigües.
No se sap ni d'on ve, i les onades ho arrasen tot.
Desapareixen els camps conreats, s'anega la terra, la gent fuig.
Desapareix el que era la vida, es perd el tren, i la gent, també fuig.
Una ona gegantina arrasa la central i la radioactivitat s'escampa.
El desastre original desencadena una incredulitat inimaginable, i la bola es fa més grossa.
El crack ha estat bestial.
Al Japó, i en mi. Alhora.
Encara estem pensant en com continuar les feines de re-construcció. Per fer-ho una mica millor que abans.
Mentrestant, n'aprenem.
Gràcies a B. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)