Pa sense llevat i herbes amargues

Un dia més, després d'un temps d'analgèsics d'ànima, tens la sensació de que encara que creguis que ja ho has fet abans, has de tornar a lligar-te el cinturó, fer l'últim àpat d'herbes amargues, i deixar definitivament endarrera allò que un dia va ser un somni, que vas treballar per tenir, que s'ha capgirat, i que per molt que vulguis, ja no et pertany.

I mira que et pensaves que ja tenies la travessa del desert gairebé acabada i encara l'has de recomençar de nou.

Per molt que les herbes amargues siguin una amanida habitual a la teva taula, no per això ho són menys.

I no deixes de menjar-te-les amb la humiliació de qui es troba atrapat i espera que sigui un últim trànsit desagradable però definitiu a una terra nova, on vols suposar que hi trobaràs amagades vés a saber quina llet i mel, i que et permetrà fer un àlbum indolor amb tot el que porta temps passat.

Però de moment, el temps s'encalla d'alguna manera al dia de la marmota. Et despertes de nou i un cop més bastó a la mà, i amb l'amargor a la boca.

FARTA

Farta de que viure em costi tant.

Cul d'espelma

No hi ha desig d'escriure.

Tot està ja explicat des de fa temps. 

Res és nou. 

Es fa pesat en el meu cap, no cal que es faci pesat en els ulls dels altres.

Síndrome de Sherlock Holmes

Si m'he d'autodiagnosticar, això és el que sé del cert que tinc: la Síndrome de Sherlock Holmes.

Culpable? No gràcies! El poder mental

Quan l'any passat tot es va girar, jo no sabia explicar-me i el meu entorn encara en sabia menys d'entendre-ho, em sentia molt sola al món.

Dolor

Dolor.
Llevar-se, i encetar el dia amb mal de cap.
Esmorzar.
Arreglar algun paper.
Dolor.

Una historieta de psiquiatres

Una obreta de teatre que he trobat.
No és l'obra literària de l'any, però té la seva gràcia.
Sobretot pels que tenim la sort de conéixer algun psiquiatra humanista i ens el mirem amb la mateixa curiositat amb què ens mira a nosaltres.

http://www.bibgirona.net/salt/col_local/s_costa/obra/diagnostic/1a_part.htm