Trucs de tracte II. Boca tancada, no hi entren mosques.

He trobat un article fantàstic que m'estalvia la feina de pensar, perquè és el que hauria escrit. Així que ho tradueixo, en deixo l'enllaç, i potser algun dia hi afegeixi alguna cosa.

COSES QUE LES PERSONES AMB MALALTIES INVISIBLES NO VOLEN SENTIR

Hi ha algunes frases que sonen molt desagradables a gent que pateix malalties dures i que no es veuen fàcilment. Encara que qui les digui ho faci amb la millor de les intencions, de fet, la persona les acaba sentint de moltes boques, i demostren que realment l'interlocutor no entés res de res (cosa que no deixa de ser normal). Sense voler, moltes vegades poden fer sentir qüestionat al qui pateix, i per tant, se li afegeix un pes encara més gros.

Així doncs, val la pena callar les següents expressions:

1. "Fas d'allò més bona cara!!! Això vol dir que et trobes millor!"

T'exposes a una resposta poc amigable: "A la cara no hi tinc res."

I és que per alguna cosa són malalties invisibles (la fibromialga, la fatiga crònica, la depressió, i tantes altres). A més, pot ser que la bona cara procedeixi d'un esforç mental per aconseguir una certa pau, o d'un bon maquillat, o simplement sigui un bon dia esporàdic després d'un mes horrible. 

Dient aquesta frase estàs posant en dubte tot allò que destrossa l'altra persona.

Això sí, si un està guapo o guapa, no deixeu de dir-ho: a tots ens agrada sentir que fem goig. Però hi ha molta diferència entre: "Però si estàs guapíssima!!!"  i  "Malgrat tot, sàpigues que estàs guapíssima". En un cas sembla que un bon aspecte sigui incompatible amb el patiment, i en el segon, vol dir que la "bellesa" persisteix a pesar dels malestars.

2. "Tot això és massa estar a casa, i tenir temps. El que has de fer és sortir i treballar!"

Si un no surt de casa, és perquè no es troba bé. Una persona sana no es posa a casa com un corc. No ho retreguis. Si creus que li aniria bé l'aire, utilitza una manera subtil, i respecta el no. 

Ben segur que si la persona pogués aguantar una jornada de treball i una sessió de ball, no estaria a casa sentint com li retreuen que no faci el que es deleix per fer. 

3. " N'estàs segur que això no és només una mica de depre"?

Tots hem passat per les "miques de depre" que tothom coneix. No. No és "estar apagat" l'únic que passa amb malalties invisibles com la fatiga crònica. Tandebò. Passen moltes més coses, més greus, entre elles, pot haver-hi la depressió. No és el mateix una depressió que "una mica de depre", és una malaltia física i seriosa,  no per prendre-se-la a la lleugera i més amb algú que la pot estar patint com a conseqüència de tot el quadre.


4. "Jo també he estat molt cansat, últimament. Entenc perfectament com et sents"
Si has estat tan cansat que t'has sentit al límit de l'abisme del col.lapse total físic, mental i emocional, i has trigat a aixecar mínimament el cap dies i dies, és possible. Si no és així, sembla que estiguis trivialitzant una malaltia que és molt més que estar cansat. Que no se soluciona en dormir molt i descansar un cap de setmana.