Dedicat als cracks

Crack és el soroll de la terra en esberlar-se sota els peus.
Crack és el soroll dels motllos únics quan es trenquen.

Crack és el que potser has fet tu.
O potser ho ha fet el teu amic.
O potser algun dia faràs. O potser mai.

divendres, 8 de juny del 2012

"Doctores tiene la Iglesia"



Amb tota la bona intenció, ens trobem amb doctors variats.
Alguns amb llicenciatura, altres sense.
Dels que ni doctorat ni llicenciatura, sovint sentim la recepta-retret: "És que el que has de fer és anar a córrer. Et passarien tots els mals."
A partir d'ara, m'agradaria veure l'estudi que avala la sentència implacable que, a més, no admet matissos.
Aquí teniu un estudi que demostra el contrari:

http://www.abc.es/20120608/sociedad/abci-ejercicio-mejora-depresion-201206072156.html

Però compte, que no engresco a quedar-se a fer sofà. Moure's és d'allò més recomanable en tots sentits. Però que ningú es pensi que una malaltia de desequilibris químics és un pim-pam, i a sobre, es tria.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada